Noticias

Cantadle por el Éxito de su Trabajo (Prov. 31)

  • Sor Genoveva
  • Sor Genoveva
01 | 09 | 2022

Las Hijas de la Caridad, agradecen a la Generalitat de Catalunya, y concretamente al Departament de Justícia, el detalle de adelantarse en la noticia de la celebración del centenario del nacimiento de Sor  Genoveva Masip Torner, en noviembre de 2023.

Sor Genoveva es el modelo de la mujer fuerte descrita en el libro de los Proverbios; Fue la Hija de la Caridad a la que siempre le faltó tiempo para descansar.  El motor de su fe la lanzó por los ásperos caminos de las múltiples caras de la pobreza. Y los recorrió con éxito porque su amor vencía cualquier barrera. 

Equipo de Comunicación

En la publicación oficial  leemos:

El Gobierno ha acordado cuáles serán los eventos y las personalidades que serán objeto de conmemoración por parte de la Generalitat de Catalunya el próximo año 2023. El objetivo es poner de relieve, recuperar y divulgar la memoria de personalidades y eventos históricos, artísticos, científicos o culturales, que han dejado su huella en el patrimonio colectivo de los catalanes.

Entre las conmemoraciones previstas, destacan los 100 años del nacimiento de Genoveva Masip i Torner, conocida como Sor Genoveva, a propuesta del Departamento de Justicia; los 400 años de la muerte de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conocido con el apodo de Rector de Vallfogona, desde el Departamento de Cultura, y los 900 años de la consagración de las iglesias de Sant Climent de Taüll y de Santa Maria de Taüll, a través del Departamento de Cultura.

De Genoveva Masip i Torner, conocida como Sor Genoveva (Sabadell, 19 de noviembre de 1923 – Barcelona, ​​17 julio de 2015). Se destaca que en 1944 ingresó en la Compañía de las Hijas de la Caridad de San Vicente Paúl. Estudió magisterio y trabajó en el Colegio de Jesús Nazareno (Barcelona). Fue nombrada responsable de la Casa de la Caridad u Hospital de Beneficencia de Sabadell (1964), directora del Seminario y del noviciado de Barcelona (1967) y visitadora de la congregación en la provincia canónica de Barcelona (1973).

En los años sesenta empezó a visitar familias de los barrios más pobres de Barcelona y los presos de la Modelo, convirtiéndose en la primera voluntaria de la cárcel. A partir de los años setenta, empezó a llevar medicinas y atendía a los drogodependientes. En 1983, junto a Josep Costa Planagumà, fundó y dirigió la Fundación Acogida y Esperanza, desde donde trabajaba por la reinserción social de personas marginadas.

Varios premios le reconocieron la labor social en el ámbito de los derechos humanos y la actuación cívica, entre ellos la Cruz de Sant Jordi en 1992 o el premio Solidaridad del Instituto de Derechos Humanos en 1997.

 

El Govern commemora el 2023 amb Sor Genoveva, el rector de Vallfogona i Taüll

El Govern ha acordat quins seran els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya el pròxim any 2023. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria de personalitats i esdeveniments històrics, artístics, científics o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.

D'entre les commemoracions previstes, destaquen els 100 anys del naixement de Genoveva Masip i Torner, coneguda com a Sor Genoveva, a proposta del Departament de Justícia; els 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona, des del Departament de Cultura, i els 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria de Taüll, a través del Departament de Cultura.

De Genoveva Masip i Torner, coneguda com Sor Genoveva (Sabadell, 19 de novembre de 1923 - Barcelona, 17 juliol de 2015). Religiosa es destaca que el 1944 va ingressar a la Companyia les Filles de la Caritat de Sant Vicenç Paül. Estudià magisteri i treballà al Col·legi de Jesús Natzarè (Barcelona). Fou nomenada responsable de la Casa de la Caritat o Hospital de Beneficència de Sabadell (1964), directora del Seminari i del noviciat de Barcelona (1967) i visitadora de la congregació a la província canònica de Barcelona (1973).

Als anys setanta va començar a visitar famílies dels barris més pobres de Barcelona i els presos de la Model, esdevenint la primera voluntària de la presó, on portava medicines i atenia els drogodependents. El 1983, juntament amb Josep Costa Planagumà, va fundar i dirigir la Fundació Acollida i Esperança, des d’on treballava per la reinserció social de persones marginades.

Diversos premis li reconegueren la tasca social en l’àmbit dels drets humans i l’actuació cívica, entre els quals la Creu de Sant Jordi el 1992 o el premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans el 1997.

Fuente: Catalunya Religió Dimecres 31/08/2022