Contacte
Noticias

Llar de Pau, obert per vacances / abierto por vacaciones

17 | 08 | 2021

"La línia d'estar bé o malament, en risc o situació de vulnerabilitat, és molt prima"

(Ramon Bassas –CR) La Maribel Muñoz, des de que va decidir ser mare, és una dona molt activa socialment. “Soc treballadora social de professió i des de fa set anys porto la direcció tècnica del servei Llar de Pau, un projecte de les Filles de la Caritat, després de dedicar temps al voluntariat amb persones amb disminució i infants. Pràcticament tota la meva vida laboral ha estat, des de fa 21 anys, en projectes vinculats a la Companyia Filles de la Caritat”, es presenta. “Vaig tenir la gran sort, de creuar-me pel camí amb aquesta gran família”, segueix. “En conèixer el seu carisma i la seva manera d'estar al costat de les persones més vulnerables em va fer decidir continuar al seu costat desenvolupant la meva tasca, que tant m'agrada i que penso que dona sentit, a més de la meva família, al que faig en aquest viatge de vida”.

— Com va sortir la Llar de Pau

— En la seva recerca de les pobres menys ateses, la companyia va adonar-se que moltes dones, en sortir del centres hospitalaris, no tenien el mitjans suficients per poder fer la seva convalescència dignament. Pensa que era quan es començava a conèixer la malaltia del VIH, que produïa moltes pors i rebuig per part de la societat… Llar de Pau va  obrir les seves portes un 18 de desembre de 1991 per atendre aquest buit. Som a la zona de Vallcarca - Penitents, de Barcelona. 

— I com funciona?

— Tenim diferents projectes i a tot arreu hi fem l’acompanyament de diferents situacions per tal de promocionar la màxima autonomia de  les persones ateses, amb l’objectiu d'aconseguir la inserció sociolaboral. La Casa de Convalescència rep les propostes dels serveis sanitaris i socials tant de xarxa pública com privada. L'Àgora rep les derivacions exclusivament des del Departament de Justícia. Els habitatges reben les derivacions dels nostres serveis propis de la companyia o de serveis socials. I el servei d'Acollida i Orientació rep les seves propostes de serveis socials propis o externs.

- Pel que veig, no fa vacances

— Tots els serveis de Llar de Pau es presten 365 dies l’any. La Casa de Convalescents, l'Àgora amb els habitatges d´inclusió, a més, són serveis de 24 hores. Fem torns i adaptem els horaris. I per això jo sí que podré fer vacances. Tots ho necessitem.

- Com en molts altres projectes similars, la pandèmia ha paralitzat i ralentit molts dels processos d’inclusió de les persones. “A més ha fet aflorar situacions que han requerit de més acompanyament emocional”, diu la Maribel. L'impacte laboral també ha estat important per uns usuaris que pertanyen habitualment als sectors que s’han vist més danyats (hosteleria, neteja...). Diu que ara el repte consisteix en anar reprenent la normalitat al servei. “I continuar en la recerca de recursos per les persones que arriben al seu grau màxim d'autonomia, però aquest no és suficient per poder viure una vida autònoma i digna. Perquè és qüestió de justícia social”, ens record

— Potser ens ho hem de recordar més sovint…

— Sí, crec que és important recordar i no perdre de vista que molt a prop nostre hi ha persones que pateixen i que qualsevol de nosaltres podem fer coses per alleugerir el dolor i malestar dels altres. La línia d'estar bé o malament, en risc o situació de vulnerabilitat, és molt prima, hi ha desencadenants de vida que fan que la teva situació canviï radicalment i necessites dels altres per poder continuar i respondre les teves metes i objectius— I quin paper hi té, la fe, en la seva feina— Penso que Déu està en cada cosa que fem i en cada una de les persones amb les que compartim el camí. Fer el que faig em permet ser al costat dels més febles, de manera corresponsable, donant el millor de mi personalment i laboralment per tal de millorar, a petita escala, el que tinc més a prop. Moltes vegades no és fer sinó acompanyar… Amb el meu compromís intento donar el que tinc per fer més fàcil les situacions que tinc al costat.— Doncs moltes gràcies, Maribel, per atendre’ns en ple agost— Quan vulgueu ens podeu venir a veure, també ho dic als lectors. Crec que és bo conèixer una realitat molt propera, que passa a la ciutat de Barcelona, molt a prop de casa nostra, segurament. I, si a més, creu que pot col·laborar en alguna cosa, millor. Que truquin a la Llar de Pau de dilluns a divendres de 9h a 16h i que preguntin per mi.

© CATALUNYA RELIGIÓ

 

"La línea de estar bien o mal, en riesgo o situación de vulnerabilidad, es muy fina"

(Ramon Bassas -CR) Maribel Muñoz, desde que decidió ser madre, es una mujer muy activa socialmente. "Soy trabajadora social de profesión y desde hace siete años llevo la dirección técnica del servicio "Llar de Pau", un proyecto de las Hijas de la Caridad, después de dedicar tiempo al voluntariado con personas con disminución y niños. Prácticamente toda mi vida laboral ha sido, desde hace 21 años, en proyectos vinculados a la Compañía Hijas de la Caridad ", se presenta. "Tuve la gran suerte, de cruzarme en el camino con esta gran familia", sigue. "Al conocer su carisma y su manera de estar al lado de las personas más vulnerables me decidí a continuar a su lado desarrollando mi tarea, que tanto me gusta y que pienso que da sentido, además de mi familia, a lo que hago en este viaje de la vida ".

- ¿Cómo surgió “Llar de Pau” ? (Casa de Paz)

- En su búsqueda de las pobrezas menos atendidas, la Compañía se dio cuenta de que muchas mujeres, al salir de los centros hospitalarios, no tenían los medios suficientes para poder hacer su convalecencia dignamente. Piensa que era cuando se empezaba a conocer la enfermedad del VIH, que producía muchos miedos y rechazo por parte de la sociedad... “Llar de Pau” abrió sus puertas un 18 de diciembre de 1991 para atender este vacío. Estamos en la zona de Vallcarca - Penitents, de Barcelona.

- ¿Y cómo funciona?

- Tenemos diferentes proyectos y en todas partes hacemos el acompañamiento de diferentes situaciones para promocionar la máxima autonomía de las personas atendidas, con el objetivo de conseguir la inserción sociolaboral. La Casa de Convalecencia recibe las propuestas de los servicios sanitarios y sociales tanto de red pública como privada. El Ágora recibe las derivaciones exclusivamente desde el Departamento de Justicia. Las viviendas reciben las derivaciones de nuestros servicios propios de la compañía o de servicios sociales. Y el servicio de Acogida y Orientación recibe sus propuestas de servicios sociales propios o externos.

- Por lo que veo, no hace vacaciones…

- Todos los servicios de “Llar de Pau” se prestan 365 días al año. La Casa de Convalecientes, el Ágora con las viviendas de inclusión, además, son servicios de 24 horas. Hacemos turnos y adaptamos los horarios. Y por eso yo sí podré hacer vacaciones. Todos lo necesitamos.

Como en muchos otros proyectos similares, la pandemia ha paralizado y ralentizado muchos de los procesos de inclusión de las personas. "Además ha hecho aflorar situaciones que han requerido de más acompañamiento emocional", dice Maribel. El impacto laboral también ha sido importante para unos usuarios que pertenecen habitualmente a los sectores que se han visto más dañados (hostelería, limpieza ...). Dice que ahora el reto consiste en ir retomando la normalidad en el servicio. "Y continuar en la búsqueda de recursos para las personas que llegan a su grado máximo de autonomía, pero esto no es suficiente para poder vivir una vida autónoma y digna. Porque es cuestión de justicia social ", nos recuerda.

- Quizá nos lo tenemos que recordar más a menudo...

- Sí, creo que es importante recordar y no perder de vista que muy cerca de nosotros hay personas que sufren y que cualquiera de nosotros podemos hacer cosas para aliviar el dolor y malestar de los demás. La línea de estar bien o mal, en riesgo o situación de vulnerabilidad, es muy delgada, hay desencadenantes de vida que hacen que tu situación cambie radicalmente y necesitas de los demás para poder continuar y responder tus metas y objetivos.

-¿Y qué papel tiene, la fe, en su trabajo?

- Pienso que Dios está en cada cosa que hacemos y en cada una de las personas con las que compartimos el camino. Hacer lo que hago me permite estar junto a los más débiles, de manera corresponsable, dando lo mejor de mí personal y laboralmente para mejorar, a pequeña escala, lo que tengo más cerca. Muchas veces no es hacer sino acompañar... Con mi compromiso intento dar lo que tengo para hacer más fácil las situaciones que tengo al lado.

- Pues muchas gracias, Maribel, por atendernos en pleno agosto

- Cuando quiera nos puede venir a ver, también lo digo a los lectores. Creo que es bueno conocer una realidad muy cercana, que existe en la ciudad de Barcelona, muy cerca de casa, seguramente. Y, si además, cree que puede colaborar en algo, mejor. Que llamen a “Llar de Pau” de lunes a viernes de 9h a 16h y que pregunten por mí.

© CATALUÑA RELIGIÓN